La custòdia del territori és una filosofia que intenta generar la responsabilitat dels propietaris i dels usuaris del territori en la conservació i el bon ús de la terra i els recursos naturals, culturals i paisatgístics. Es fonamenta en la sensibilització i conscienciació dels propietaris i usuaris, per tal que les entitats de custòdia acordin seva participació activa en la conservació del territori i dels seus valors.

Custòdia ve del llatí “custodia/custodiae”; guardar, conservar, respectar o tenir cura.

Aquest mecanisme de gestió es denomina acord de custòdia, que es caracteritza per ser un procediment de caràcter voluntari entre el propietari de la finca i l’entitat de custòdia per tal d’assegurar la conservació dels valors naturals, culturals i del paisatge d’aquesta finca. Una entitat de custòdia és qualsevol organització pública o privada, sense afany de lucre, que impulsa i participa en iniciatives de custòdia del territori. Custòdia significa, simplement, tenir cura de la terra. » T’interessa veure definicions més concretes de la terminologia de la custòdia?

Els orígens d’aquesta eina de conservació, es situen a finals del segle XIX. Va ser un moviment pioner als EUA amb la creació de The Trustees of Public Reservations i seguidament a Europa amb la formació del National Trust. També són referents importants el Natuurmonumenten als Països Baixos i The Nature Conservancy, als EUA, actualment l’entitat més gran del món.

La custòdia es consolida a Europa a partir dels anys 70 amb noves iniciatives: el programa Oasi deWWF Itàlia o el Conservatoire du Littoral a França.

En l’àmbit estatal, la primera entitat de custòdia va ser ADENA Montejo de la Vega. A Mallorca, seguidament, el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Natura (GOB Mallorca) va adquirir la finca de La Trapa el 1980 per dedicar-la a reserva natural i conservar-ne els seus valors naturals i culturals.

A Catalunya hem de situar-nos al 1987 per trobar un procediment que podem considerar un inici de la custòdia del territori amb la proposta de conservació de basses privades amb presència de tortugues d'aigua, per part de l’Associació de Defensa del Patrimoni de Riudarenes (ADEPAR). I no és fins el 1989 trobem pròpiament els primers acords de custòdia que promou una entitat pública de custòdia, el Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa amb diversos propietaris forestals del seu àmbit d'actuació.

Als inicis dels 90 diverses entitats privades assoleixen acords de gestió d’espais naturals amb la Generalitat de Catalunya, NEREO (Reserva Marina de Ses Negres, Begur), GEPEC (Platja dels Muntanyans, Torredembarra), Grup de Natura Freixe (Canyissar de Sebes, Flix). El 1994 l’associació La Bassa Roja, de Vallfogona de Balaguer, signà els que podem considerar com a primers acords de custòdia amb propietaris privats (donacions, arrendaments i cessions) a càrrec d’una entitat privada de custòdia.

El juny de 1997 la Fundació Natura esdevé la primera entitat de custòdia amb forma jurídica de fundació, i uns mesos més tard es crea la Fundació Territori i Paisatge com a part de l’Obra Social de Caixa Catalunya. La constitució d’aquestes fundacions va representar l’impuls del moviment de la custòdia a Catalunya.

Ens trobem davant d’iniciatives de conservació i gestió de caràcter voluntari per part dels propietaris o usuaris dels terrenys i els seus recursos.

La iniciativa és promoguda per una entitat privada no lucrativa (associació o fundació) o per una administració molt pròxima al territori (ajuntament, consorci, espai natural...) que actua com a entitat de custòdia.

Les dues parts, propietat i entitat, cerquen un acord per fixar uns termes de gestió i protecció que aplicarà la propietat signant de l’acord.

La propietat i l’entitat de custòdia apliquen un model de gestió co-participatiu amb decisions guiades per un mecanisme àgil (termes escrits de l’acord), contacte regular (reunió anual, telèfon directe de consulta) i seguiment periòdic de la finca i dels acords per part de l’entitat de custòdia.

Per portar a la pràctica els acords de custòdia cal la participació de...

• La propietat privada i determinades formes de propietat pública
  o comú (municipal, comunal, de domini públic...)
  Són qui negocia, accepta i desenvolupa acords de custòdia en les seves finques.
  
  » Informació sobre custòdia del territori per propietaris
• Les entitats de custòdia: de la societat civil (associacions, fundacions...) o    
  públiques (ajuntaments, consorcis de gestió de territori, espais protegits...)
  Són els impulsors d’iniciatives de custòdia.
  
  » Inventari d’entitats de custòdia del territori de
     Catalunya
   
• Les administracions públiques
  Impulsen la custòdia a través de la legislació, ajuts, avantatges fiscals, suport    
  tècnic i formatiu, aliances amb entitats de custòdia...
  
  » Actuació de les administracions públiques locals per a la custòdia
  » Actuació de les administracions públiques superiors per a la custòdia
• La ciutadania i les organitzacions de la societat (institucions, empreses,...)
  Recolzen i reconeixen la tasca de propietaris i entitats de custòdia
  

De fet, la custòdia del territori depèn totalment de mecanismes de participació d’aquests agents, on el treball conjunt en aliança esdevé el camí clau per a conservar el territori i satisfer els objectius de tothom.