La custòdia del territori està en fase d'expansió en el territori català. Tanmateix, no hi ha fronteres per a la custòdia i en d'altres indrets de l'Estat Espanyol s'està iniciant aquesta nova filosofia de gestió del medi natural, més coneguda en altres països d'arreu del món . La resta de terres de parla catalana, per la facilitat lingüística i el major intercanvi cultural amb Catalunya, destaquen especialment pels passos que ja han fet de cara a difondre la custòdia i a constituir xarxes que la impulsin.
En països molt propers al territori català també s'està introduint la custòdia del territori com a filosofia de conservació del territori.
L'actitud de la xct davant d'aquest interès creixent per la custòdia del territori més enllà de Catalunya és la de donar suport a actes de difusió i formació, així com d'assessorar en el procés de desenvolupament de la custòdia allà on les entitats i institucions ho vulguin promoure conjuntament. La xct creu interessant cercar acords entre xarxes territorials de custòdia, per que les estructures de suport al desenvolupament a la custòdia treballin de manera coordinada i siguin econòmicament viables a llarg termini. Els convenis de col·laboració i, més endavant, la federació de xarxes de custòdia poden ser una bona via en aquest sentit.
L'Associació per a la Defensa de la Natura a Andorra (ADN) està impulsant el concepte de la custòdia a les terres andorranes en col·laboració amb el Govern d'Andorra.
El maig del 2004 s'organitzà un taller de presentació de la custòdia a Andorra la Vella. Per altra banda, l'ADN d'Andorra ha estat impulsant els primers acords de custòdia amb propietaris privats de fons de valls i està estudiant projectar la custòdia del territori a terrenys comunals en col·laboració amb les parròquies i els comuns d'Andorra.
Les Illes Balears han declarat públicament el seu compromís cap al desenvolupament de la custòdia.
L'octubre del 2003 es celebrà la primera jornada de custòdia a Palma (Mallorca) on es van presentar diferents exemples d'entitats de custòdia de Catalunya i de l'estranger, i es van tractar les estratègies de treball de les entitats de custòdia. Tanmateix és clar que la custòdia és una eina present i utilitzada per diferents entitats balears.
El febrer de 2004 es celebrà al Monestir de Lluc, Escorca (Mallorca) la reunió de compromís de les Illes Balears davant la Custòdia del Territori.
Aquesta reunió de compromís té com objectius principals: aprovar públicament la proposta de compromís de la Custòdia del Territori a les Illes Balears, guiar l'aplicació a la declaració del Compromís de la Custòdia del Territori a les Illes Balears, difondre la Custòdia del Territori a les Illes Balears i potenciar la implicació i la participació de la societat Balear en la conservació i gestió del seu patrimoni.
Consulteu el document que recull la Declaració de Lluc de custòdia del territori :
A l'octubre del 2003 es van portar a terme les primeres jornades al Comtat de Muro, a Alacant, en les que diferents organitzacions i persones van declarar el seu compromís i implicació en el desenvolupament de la custòdia del territori.
En les conclusions del Compromís de Muro s'acordà adaptar el marc teòric general de la custòdia del territori a les especificitats territorials, ambientals, socials i econòmiques del País Valencià, i implicar activament als titulars privats de terrenys i recursos naturals, i als agents implicats en el territori.
Consulteu el document que recull les idees i propostes que van sorgir en la I Jornada a València:
Al maig del 2004 es portaren a terme les primeres jornades estatals de custòdia del territori al centre CEMACAM_Torre Guil, a Múrcia, en les que es presentaren experiències internacionals de custòdia (americanes i europees), experiències de tot l'estat i estratègies i passos a seguir per desenvolupar la custòdia del territori a l'Estat Espanyol.
L'exposició d'experiències i la reflexió presentades en les jornades, per les diferents entitats, constaten, per una banda, la viabilitat, eficàcia i pertinent intervenció privada en les estratègies de conservació, i per l'altre la complexitat, debilitats i la diversitat de punts de partida.
En les conclusions i reflexions finals de les jornades s'assumeix el compromís de mantenir i ampliar en el futur els contactes establerts, a activar el diàleg entre altres agents -en especial la propietat privada i Administracions públiques- i posar les bases per establir un marc general per la implantació i desenvolupament de la custòdia del territori com estratègia rellevant per a la preservació dels recursos naturals, culturals, socials i paisatgístics d'àmbit terrestre i marí.
Consulteu el document amb les conclusions i reflexions finals de la primera jornada estatal de custòdia del territori a Múrcia (properament).