Inici > actualitat i mitjans > notícies

Titular notícies

Crònica de la Jornada Tècnica "Com incrementar la matèria orgànica del sòl a partir de recursos locals"

Dijous 2 Novembre 2017 - 12:34

Durant la jornada els assistents van entendre la importància de gestionar el sòl.
 
El sòl desenvolupa funcions vitals en terrenys agrícoles. Més enllà de suportar físicament les plantes i els arbres de producció, reté i subministra aigua i nutrients al cultiu. La naturalesa i estat del sòl influencia la incidència de plagues i malalties, i determina els patrons d’infiltració hídrica. En l’actualitat, caracteritzada per un emergent canvi climàtic i un qüestionable accés a recursos energètics i hídrics, una bona gestió del sòl és aquella que garanteix una estructura i composició fèrtil i resilient, que no depèn de grans insums externs  i que actua com a reservori de carboni.
 
Detectant la necessitat de compartir coneixements en aquest àmbit, el Grup de Treball de Custòdia Agrària de la XCT va organitzar, el passat 26 d’octubre, una jornada tècnica sobre gestió del sòl. Aquesta va ser conduïda per Jordi Puig i va constar d’una part teòrica a la Masia Can Feliuà i una visita de camp als terrenys de l’Espigall.
 
Arrel del creixent moviment de l’agricultura regenerativa i de la producció sostenible d’aliments, sovint s’al·lega que un bon sòl és aquell que és ric en matèria orgànica. Ara bé, no es tracta de proporcionar al sòl matèria orgànica en qualsevol estat. Cal que la matèria orgànica, per la proporció i naturalesa dels materials utilitzats i per les condicions en què s’han compostat prèviament, segueixi un patró de degradació i mineralització lent, anomenat humificació. Aquest resulta en la producció d’humus, matèria orgànica estable, parcialment descomposada i resistent a la degradació.
 
Si el sòl està compost per una correcta proporció d’humus, aquest actua com a magatzem d’aigua i nutrients, que no lixivien fàcilment, sinó que queden retinguts i, gradualment, esdevenen disponibles pel cultiu.
 
Jordi Puig anima a utilitzar recursos locals per tal d’abonar el sòl agrícola, minimitzant així els costos econòmics i ambientals associats al transport i a la producció d’altres insums. El marro del cafè, la llana d’ovella, la molturació d’ossos o el triturat vegetal provinent de la poda són exemples de potencials fertilitzants orgànics que es podrien trobar en la immediatesa d’algunes finques agrícoles de la zona. Gestionats, compostats i complementats correctament amb altres materials, poden utilitzar-se com a fertilitzants orgànics. Tot i així, remarca en Jordi, no hi ha una recepta absoluta, sinó que cal escollir els materials en funció de les peculiaritats i necessitats nutricionals del sòl. Addicionalment, cal tenir en compte els factors negatius associats a cada material. A tall d’exemple:
 
El marro del cafè és ric en fòsfor, però la seva alta carrega de minerals pesants o el procés d’extracció que realitza el subministrador pot fer descartar aquest material en alguns casos. De la mateixa manera, la molturació d’ossos, també ric en fòsfor, té unes clares implicacions sanitàries que fan que sigui desaconsellable, a no ser que el seu origen sigui fiable i traçable. Una opció més segura són els fems de cabra i ovella, que tenen una estructura fibrosa i aporten macronutrients. Ara bé, cal compostar-les bé per tal d’eliminar les llavors de males herbes, i combinar-les amb matèria orgànica carbonatada. 

La llana d’ovella, rica en queratina, després de ser sotmesa a un llarg procés de compostatge, pot suposar un reservori de nitrogen a llarg termini, i augmentar la porositat del sòl. Ara bé, sovint, molts sòls agrícoles no mostra mancança de nitrogen en termes absoluts, sinó que pateixen altres mancances estructurals que fan que el nitrogen no sigui retingut o no sigui disponible per les plantes. 

En aquesta línia, Jordi Puig ressalta l’importància de la matèria orgànica carbonatada per fomentar un sòl resilient i capaç de retenir aigua i nutrients. Suggereix així el triturat vegetal, provinent de la poda, que proporciona al compost molt carboni. Les espècies frondoses i no resinoses, com l’alzina el roure o caducifolis, poden donar bons resultats.
 
Actualment, l’ambientòleg experimenta amb ratis de carboni-nitrogen (C:N) més alts del que suggereix bona part de la literatura científica. Els resultats de l’estudi, duts a terme amb l’Universitat de Barcelona, suggereixen que, si el sòl és ric en humus, un rati alt de C:N no fa minvar l’activitat biològica del sòl. La part teòrica de la jornada va acabar amb una pinzellada sobre aquest estudi, que encara està en procés i no disposa de resultats publicats.
 
A continuació, vam desplaçar-nos a l’Espigall, on vam poder veure de primera mà la pila de compostatge de la finca. També es va fer una petita prospecció al sòl i es va comparar visualment amb el de la finca adjacent. Això va permetre als assistents fer-se una idea sobre les conseqüències i la importància de gestionar el sòl.
 
El conjunt de la jornada, amb interessants inputs teòrics i pràctics, va resultar ser molt estimulant. Esperem que els coneixement adquirits i els que estan per venir ens apropin a un model de producció d’aliments eficient i sostenible.

 
Comentaris
El teu email no apareixerà enlloc
Control Antispam


Últimes Notícies