A

Acord de custòdia m. [cast. acuerdo de custodia; angl. stewardship agreement; management agreement] 1. Procediment voluntari entre un propietari i una entitat de custòdia per arribar a una forma acordada de conservar i / o gestionar un territori, sigui verbal o escrita, tingui o no un fonament jurídic. 2. Acord privat en forma de conveni o de contracte entre el propietari i l’entitat de custòdia. El conveni és un fórmula més general d’acord, pel qual s’estableix un marc general de compromisos, mentre que el contracte és més formalitzat i, en general, és més adequat per a mecanismes de custòdia amb base legal. // Acord amb transmissió de la propietat Acord on l’entitat de custòdia rep la propietat plena, de mans del seu propietari anterior. L’entitat adquireix la total capacitat de decisió sobre el futur de la finca i ha de vetllar també per la conservació a llarg termini dels recursos i dels valors previstos en l’acord de transmissió. // Acord d’adopció 1. Acord de custòdia exprés per a un element significatiu i si cal el seu àmbit d’influència. 2. Tipus d’acord generalment adreçat a protegir un element especialment rellevant o espectacular i digne de ser preservat: una font, un element històric o cultural, un tram d’un curs fluvial, un arbre monumental o altres elements emblemàtics són exemples susceptibles d’adopció. 3. Apadrinament // Acord sense transmissió de la propietat 1. Acord on es fixen uns termes de gestió i protecció coparticipativa que la propietat aplicarà, assessorada per l’entitat, i aquesta vetllarà perquè es compleixin, mitjançant un contacte regular amb la propietat i un seguiment periòdic de la finca i dels termes d’acord. Pot tenir fonament jurídic o no. 2. Acord de gestió. // Acord verbal m. [cast. acuerdo verbal; angl. verbal agreement] És la forma més senzilla d’acord de custòdia i es basa en un acord entre l’entitat i la propietat que no té signatura física, si no únicament un compromís ètic.

Acord de gestió m. 1. Acord sense transmissió de la propietat.

Adopció d’elements singulars L’adopció consisteix en donar suport al propietari a través d’un acord de gestió exprés per un element significatiu (una font, un arbre monumental, un element històric...) i si cal el seu àmbit d’influència.

Adopció de riu m. Acord de custòdia que té com a objectius bàsics la conservació d’un tram fluvial i de les seves zones adjacents i la divulgació dels valors de l’espai fluvial entre la població local. Així mateix, pot implicar l’execució d’actuacions diverses de gestió.

Aliança f. [cast. alianza; angl. partnership] 1. Acord de col·laboració voluntari entre diferents agents públics o privats per assolir objectius comuns i que es concreta en diverses accions puntuals o aliances estratègiques. A les aliances la suma de recursos i mecanismes permet assolir objectius que cap de les parts podria assolir per si sola. Resulta bàsic identificar bé la funció que cada participant pot desenvolupar de manera més eficaç i que cadascú se cenyeixi a aquesta tasca. 2. Aliança estratègica entre diferents agents, típicament diverses administracions públiques, una o més entitats de custòdia i patrocinadors privats. Per a les entitats de custòdia, les aliances amb l’administració impliquen la disponibilitat d’un suport institucional, tècnic i econòmic per desenvolupar activitats de custòdia, a més d’establir un marc legal i polític favorable. 3. Partenariat.

Apadrinament m. 1. Acord d’adopció.

Arrendament m. [cast. arrendamiento; angl. lease] 1. Mètode tradicional mitjançant el qual el propietari arrenda la terra a una entitat de custòdia, que en fa una gestió per a la seva protecció i conservació. L’arrendament és un contracte privat entre les dues parts, per un període de temps concret, i a canvi d’una retribució prèviament acordada. L’arrendament pot incloure la totalitat o part d’una finca, o un ús determinat, com per exemple la pastura o la caça (sempre que la finca sigui una àrea privada de caça). 2. Lloguer.

C

Cessió f. [cast. cesión] Acte pel qual un propietari cedeix la seva propietat o alguns dels seus drets sobre aquesta a una entitat de custòdia per a un període de temps determinat durant el qual l’entitat es pot comprometre a dur a terme un seguit d’actuacions o bé a no fer ús dels drets rebuts. Les cessions es poden formalitzar mitjançant convenis o contractes.

Comprador de custòdia m. Persona o organització que col·labora amb una entitat de custòdia actuant com a comprador de finques amb valors naturals, culturals i paisatgístics en les quals l’entitat està interessada i sobre les quals després se signa un acord de custòdia sense transmissió de la propietat.

Compravenda f. [cast. compraventa; angl. sale] Mecanisme mitjançant el qual un propietari venedor transmet la plena propietat d’una finca a un comprador que passarà a ser el nou propietari a canvi d’un preu fixat. El nou propietari, per exemple una entitat de custòdia, ha d’elevar a pública la seva condició mitjançant el registre públic de la seva titularitat en l’escriptura de la finca.

Contracte de riu m. Acord de gestió entre diversos interlocutors públics i privats amb interessos que afecten un determinat espai fluvial (normalment un tram lineal o un corredor), per tractar de conciliar els diversos usos i funcions dins el riu, en el seu entorn immediat d’influència i en la conca vessant, i amb la finalitat de recuperar, protegir, valoritzar i promoure conjuntament el patrimoni fluvial. El grau de compromís i de vinculació jurídica és similar al del conveni de col·laboració. A diferència de l’adopció de riu, el contracte de riu sol implicar un nombre més elevat d’agents i una estructura organitzativa més complexa. En l’àmbit català o espanyol encara no hi ha textos legals que recullin aquest instrument, tot i que en països del nostre entorn com França ja fa bastants anys que, dins la legislació relativa a la gestió de les aigües continentals, es contempla la figura del contracte de riu.

Conveni de col·laboració m. [cast. convenio de colaboración] 1. Instrument jurídic mitjançant el qual dues o més parts (administracions públiques, propietaris privats, entitats de custòdia...) fixen per escrit un marc de compromisos mutu. En el cas de la conservació del territori, els compromisos poden ser molt variables, des de la cessió dels usos d’una finca en favor d’una entitat o una administració fins a l’elaboració d’un pla de gestió o l’execució de determinades actuacions. Els convenis de col·laboració no solen vincular-se a cap mecanisme contractual de manera que el seu grau de compromís i vinculació jurídica és inferior al dels contractes. Ara bé, pel fet de no disposar d’una regulació expressa, els convenis disposen d’una major flexibilitat respecte altres instruments jurídics detalladament regulats. 2. Conveni de gestió.

Conveni urbanístic m. [cast. convenio urbanístico] Instrument jurídic a l’abast de les administracions amb competències urbanístiques que permet assolir acords amb la propietat privada per a diverses finalitats, entre les quals la conservació del territori. Així per exemple, mitjançant un conveni urbanístic es pot formalitzar una permuta per la qual un ajuntament obté una finca que presenta uns valors per custodiar.

Custòdia corporativa f. [cast. custodia corporativa, custodia empresarial; angl. corporate stewardship] Variant de la custòdia del territori que implica a empreses i corporacions que són propietàries d’extensions importants de terreny (agrícola, forestal), o que la seva activitat porta associada un consum important de territori (gestores d’abocadors de residus, constructores d’obres públiques, grans polígons comercials o industrials...). Les empreses propietàries poden destinar part de les seves finques a la conservació del medi mitjançant un acord de custòdia, mentre que la resta poden participar econòmicament o material (patrocinadors) en partenariats, com a mecanisme compensatori de la seva activitat.

Custòdia del territori f. [cast. custodia del territorio; angl. land stewardship; fr. intendance du territoire; eusk. lurralde zaintza] 1. Filosofia que es concreta en un conjunt d’estratègies i tècniques que intenten generar la responsabilitat de propietaris i usuaris del territori en la conservació dels seus valors naturals, culturals i paisatgístics i en l’ús responsable dels seus recursos. 2. Procediment d’acord voluntari entre un propietari i una entitat de custòdia del territori en base a un dels diferents mecanismes d’acord de custòdia possibles, amb o sense base jurídica.

Custòdia empresarial f. Custòdia corporativa.

D

Dacció en pagament f. [cast. dación en pago] Figura jurídica en la qual el creditor accepta un bé o conjunt de béns del deutor en pagament d’un deute prèviament estipulat en diners. La dacció en pagament està prevista a l’article 1.175 del Codi civil espanyol que preveu la signatura per les parts d’un conveni de cessió que fixi l’abast del pagament per mitjà de la dacció de béns (valor líquid dels béns o totalitat del deute). En alguns països, existeixen mecanismes de dacció en pagament per compensar certs deutes tributaris mitjançant aportacions en forma de natura (custòdia del territori). Al nostre país s'accepta la donació d'obres d¡art en compensació del deute tributari.

Donació f. [cast. donación; angl. donation] Mecanisme mitjançant el qual el propietari donant cedeix la plena propietat a una segona persona, per exemple una entitat de custòdia, sense esperar res a canvi. La donació a una entitat de custòdia permet al donant gaudir de deduccions fiscals. En una donació el propietari pot mantenir l’usdefruit d’alguna part de la finca o bé d’algun ús, de manera indefinida o de per vida.

Dret real m. Mecanismes jurídic que atribueix al seu titular un poder directe i immediat sobre un bé, que pot oposar davant de qualsevol tercer. Les entitats de custòdia estan interessades a obtenir drets reals per fer una gestió dels recursos que asseguri la seva conservació. L’usdefruit i la servitud són els drets reals més destacables per a la custòdia. Entre aquests drets reals cal destacar els següents en la custòdia del territori: l’usdefruit i les servituds. // Dret real de gaudi Dret real que permet al seu titular usar, gaudir i utilitzar en general una cosa que pertany a una altra persona.

Dret real d’aprofitament parcial m. Dret real limitat pel qual una persona té determinats facultats com les de realitzar aprofitaments forestals, pasturar bestiar i ramats, ubicar tanques publicitàries o altres elements a la finca d’un tercer. Aquest és un dret inscrivible al Registre de la Propietat que equival a Catalunya a les anomenades servituds personals del Codi civil espanyol i va ser introduït per a Catalunya per la Llei 22/2001 i posteriorment desenvolupar pel Llibre V del Codi civil de Catalunya. Per la seva flexibilitat, és una figura jurídica idònia per a la custòdia del territori.

Dret de retracte m. [cast. derecho de rectracto] Procediment legal mitjançant el qual qui ostenta aquest dret, per exemple una entitat de custòdia, pot reclamar la preferència de compra davant de la propietat a igual preu al que s’hagi venut a un altre.

Dret de tanteig m. [cast. derecho de tanteo] Procediment legal mitjançant el qual qui ostenta aquest dret, per exemple una entitat de custòdia, té preferència per adquirir el terreny en cas de voluntat de venda per part del seu propietari a igual preu que el convingut amb un tercer.

Dret de tempteig m. 1. Dret de tanteig.

E

Elevació a escriptura pública f. Acte jurídic pel qual un acord de custòdia formalitzat mitjançant un contracte es fa constar amb escriptura pública, la qual cosa permet tenir accés al Registre de la Propietat per a la seva constància i publicitat a tercers.

Entitat de custòdia f. [cast. entidad de custodia; angl. land trust] Organització pública o privada sense afany de lucre que participa activament en la conservació del territori i dels seus valors naturals i culturals mitjançant les tècniques que facilita la custòdia del territori. Les entitats de custòdia utilitzen els mecanismes que tenen a la seva disposició en funció de la seva capacitat d’actuació i dels seus recursos, però en tots els casos cerquen l’intercanvi d’opinions i els acords amb els propietaris, basant-se sempre en el principi de voluntarietat. Les associacions i fundacions privades més pròximes a la conservació del patrimoni natural i cultural poden esdevenir les entitats de custòdia més clàssiques. Així mateix, les administracions locals més properes al territori (ajuntaments, consorcis...) també poden esdevenir entitats de custòdia atès que treballen per a la gestió responsable del territori rural dels seus àmbits d’actuació i tenen capacitat per assolir acords de custòdia amb la propietat privada.

Escriptura pública f. Vegeu elevació a escriptura pública.

G

Guaret faunístic m. Contracte entre una societat de caçadors i el titular d’una explotació agrària mitjançant el qual el titular es compromet a deixar en repòs les seves terres durant un període de temps determinat i a dur a terme unes determinades actuacions en el moment d’aixecar el guaret (afavorint així la presència d’espècies cinegètiques i contribuint a la conservació de la biodiversitat), a canvi de poder accedir a ajuts econòmics procedents de l’administració.

L

Limitacions voluntàries del dret de propietat f. El llibre V del Codi civil Català preveu per primer cop les anomenades limitacions voluntàries del dret de propietat. La facultat de les persones per a establir voluntàriament limitacions en l’exercici del dret de propietat sobre els seus béns, com per exemple la de conservar una determinada extensió forestal en una finca, són inscrivibles al Registre de la Propietat i tenen vocació d’acompanyar la finca encara que canviï de propietaris per venda o successió.

Lloguer m. 1. Arrendament.

M

Marketing amb causa m. És una eina mitjançant la qual una empresa es compromet a col·laborar amb un projecte social a canvi de beneficis d'imatge, i per tant, econòmics o exclusivament socials. La funció principal és crear un valor diferencial de la marca connectant amb la consciència de les persones i compartint amb elles els seus principis i ideals. No busca resultats a curt termini sinó fidelitzar els clients i diferenciar-se de la competència. Mitjançant aquestes accions s'aconsegueix millorar la imatge, augmentar les vendes i realitzar una tasca social d'indiscutible valor.

N

Negoci fiduciari m. (cast. Negocio fiduciario, angl. trust) El negoci fiduciari és una institució jurídica coneguda al nostre ordenament i a molts d’altres en la qual una persona, anomenada fiduciant, transmet un patrimoni a una segona persona, anomenada fiduciària, per que la gestioni a favor d’una tercera, anomenada beneficiària. El negoci fuduciari no està regulat de forma general pel dret civil català ni a l’espanyol, però si que es regulen i es porten a terme diferents negocis fiduciaris específics, sobretot en el dret de successions (substitucions fideïcomissàries). Sobre l’estructura del negoci fiduciari es poden muntar diferents negocis jurídics de caràcter financer o bé amb finalitats familiars o també altruistes. Així, a través d’un negoci fiduciari, una persona pot dedicar part del seu patrimoni a la conservació de la natura, sota administració d’una persona física o entitat de la seva confiança (entitat de custòdia). Actualment, una comissió d’experts treballa a Catalunya per que el negoci fiduciari estigui finalment regulat al Codi civil català.

O

Opció de compra f. Precontracte pel qual una entitat de custòdia pot adquirir del propietari una opció preferent de cara a la futura adquisició d’una finca.

P

Partenariat m. 1. Aliança.

Permuta f. Acció per la qual dos propietaris s’intercanvien finques de valor similar, de manera anàloga a una compravenda pel seu caràcter econòmic i pel fet de comportar una transmissió de la propietat. La principal diferència és que en la permuta l’intercanvi de bens substitueix a la venda d’un bé a canvi d’una quantitat econòmica.

Programa de contacte amb propietaris m. [cast. programa de contacto con propietarios; angl. landowner contact program] Conjunt d’actuacions diverses programades i sistematitzades per una entitat de custòdia (trameses postals, trucades telefòniques, presentacions col·lectives, visites personals,...) amb l’objectiu d’establir contacte amb propietaris de finques prèviament seleccionades per posteriorment iniciar processos de negociació d’acords de custòdia.

Propietat social f. [cast. propiedad social] 1. Propietat de titularitat privada que es gestiona amb criteris d'interès general, pels quals el titular posa límits als seus usos i el seu destí, per tal d'assolir una funció social, d'acord amb l'article 33.2 de la Constitució Espanyola. 2. Denominació que utilitza la Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya per a les propietats que adquireix amb l'objectiu de conservar-les i mantenir-les fora del mercat immobiliari. També es poden denominar així, les propietats adquirides per altres fundacions i institucions privades amb el mateix objectiu.

R

Reconeixement m. Tècnica complementària a qualsevol tipus d’acord de custòdia del territori mitjançant la qual una administració pública o una entitat de custòdia agraeix i reconeix públicament (amb un acte públic, una placa commemorativa...) la tasca d’un propietari privat envers la conservació del territori.

S

Servitud f. [cast. servidumbre] Dret que hom, per exemple una entitat de custòdia, adquireix en la finca propietat d’una altra persona. Les servituds poden ser de diferents tipus i varien en funció de cada codi civil. // Servitud predial Servitud lligada a la titularitat de la finca (predi), que es dóna entre finques caracteritzades per la circumstància que una d’ells perd una part de la seva independència normal (o comparteix) amb la finalitat de prestar o conferir unes utilitats a l’altre predi. La finca a favor de la qual està constituïda la servitud es el predi dominant, i el que la pateix, predi servent. No és necessari que siguin finques contigües. El titular del predi dominant pot utilitzar el servent en la mesura determinada pel títol constitutiu o en la llei. El titular del predi servent no pot realitzar els actes ni exercir els drets per als quals estaria legitimat si no existia la servitud. // Servitud personal o irregular Servitud a favor d’una o diverses persones o d’una comunitat, per exemple una entitat de custòdia. A diferència de la servitud predial no està lligada a favor del titular d’una finca. Les servituds personals posseeixen un caràcter vitalici, es poden redimir (rescatar) i alhora són transmissibles. Poden establir-se a perpetuïtat o per un període de temps definit. El Codi Civil reconeix expressament com a servituds personals el dret a la pastura, de llenya i altres aprofitaments forestals. Amb algunes limitacions (fruits naturals o civils d’una finca, drets reals típics) la servitud personal pot proporcionar qualsevol utilitat parcial que una finca pugui proporcionar i, per tant, s’assemblaria al títol de conservació. A Catalunya, les servituds personals no estan acceptades, tot i que existeixen els drets reals d’aprofitament parcial, amb efectes jurídics equivalents.

T

Transmissió f.[cast. transmisión] Acte pel qual una entitat de custòdia adquireix la plena propietat d’una finca o d’alguns seus drets d’ús, ja sigui a canvi d’una quantitat prèviament acordada o no. A diferència de la cessió, l’entitat disposa de la propietat o dels drets a perpetuïtat i no per a un període de temps determinat. Les transmissions se solen formalitzar amb contractes (i, si existeixen, amb títols de conservació).

Títol de conservació m. [cast. título de conservación; angl. conservation easement; conservation covenant] Document legal expressament creat per a la conservació de valors naturals mitjançant el qual el propietari manté la titularitat de la seva finca i dels recursos associats però cedeix o ven els drets de determinats usos a una entitat de custòdia, la qual es compromet a no utilitzar-los. Tal com els mecanismes de cessió de drets reals, té el mateix caràcter indivisible del títol de propietat d’una finca (també s’eleven a escriptura pública) i sol signar-se a perpetuïtat. Hi ha països on els títols de conservació estan molt desenvolupats amb una legislació i unes compensacions específiques, de manera que són un mecanisme de custòdia del territori molt popular i utilitzat. Al nostre país no existeixen encara els títols de conservació, però la servitud personal és l’opció que més s’hi assembla.

U

Usdefruit m. [cast. usofructo] Dret real que permet al seu titular (usufructuari) la d’aprofitar-se dels fruits d’un bé que es propietat d’un altre (propietari) amb l’obligació de mantenir els elements substancials que configuren aquest bé.