|
A
Acord
de custòdia m. [cast. acuerdo
de custodia; angl. stewardship agreement;
management agreement] 1. Procediment voluntari
entre un propietari i una entitat de custòdia
per arribar a una forma acordada de conservar
i / o gestionar un territori, sigui verbal
o escrita, tingui o no un fonament jurídic.
2. Acord privat en forma de conveni o de
contracte entre el propietari i l’entitat
de custòdia. El conveni és
un fórmula més general d’acord,
pel qual s’estableix un marc general
de compromisos, mentre que el contracte
és més formalitzat i, en general,
és més adequat per a mecanismes
de custòdia amb base legal. // Acord
amb transmissió de la propietat
Acord on l’entitat de custòdia
rep la propietat plena, de mans del seu
propietari anterior. L’entitat adquireix
la total capacitat de decisió sobre
el futur de la finca i ha de vetllar també
per la conservació a llarg termini
dels recursos i dels valors previstos en
l’acord de transmissió. //
Acord d’adopció
1. Acord de custòdia exprés
per a un element significatiu i si cal el
seu àmbit d’influència.
2. Tipus d’acord generalment adreçat
a protegir un element especialment rellevant
o espectacular i digne de ser preservat:
una font, un element històric o cultural,
un tram d’un curs fluvial, un arbre
monumental o altres elements emblemàtics
són exemples susceptibles d’adopció.
3. Apadrinament // Acord
sense transmissió de la propietat
1. Acord on es fixen uns termes de gestió
i protecció coparticipativa que la
propietat aplicarà, assessorada per
l’entitat, i aquesta vetllarà
perquè es compleixin, mitjançant
un contacte regular amb la propietat i un
seguiment periòdic de la finca i
dels termes d’acord. Pot tenir fonament
jurídic o no. 2. Acord de gestió.
// Acord verbal
m. [cast. acuerdo verbal; angl. verbal agreement]
És la forma més senzilla d’acord
de custòdia i es basa en un acord
entre l’entitat i la propietat que
no té signatura física, si
no únicament un compromís
ètic.
Acord de gestió
m. 1. Acord sense transmissió de
la propietat.
Adopció
de riu m. Acord de custòdia
que té com a objectius bàsics
la conservació d’un tram fluvial
i de les seves zones adjacents i la divulgació
dels valors de l’espai fluvial entre
la població local. Així mateix,
pot implicar l’execució d’actuacions
diverses de gestió.
Aliança
f. [cast. alianza; angl. partnership] 1.
Acord de col·laboració voluntari
entre diferents agents públics o
privats per assolir objectius comuns i que
es concreta en diverses accions puntuals
o aliances estratègiques. A les aliances
la suma de recursos i mecanismes permet
assolir objectius que cap de les parts podria
assolir per si sola. Resulta bàsic
identificar bé la funció que
cada participant pot desenvolupar de manera
més eficaç i que cadascú
se cenyeixi a aquesta tasca. 2. Aliança
estratègica entre diferents agents,
típicament diverses administracions
públiques, una o més entitats
de custòdia i patrocinadors privats.
Per a les entitats de custòdia, les
aliances amb l’administració
impliquen la disponibilitat d’un suport
institucional, tècnic i econòmic
per desenvolupar activitats de custòdia,
a més d’establir un marc legal
i polític favorable. 3. Partenariat.
Apadrinament
m. 1. Acord d’adopció.
Arrendament
m. [cast. arrendamiento; angl. lease] 1.
Mètode tradicional mitjançant
el qual el propietari arrenda la terra a
una entitat de custòdia, que en fa
una gestió per a la seva protecció
i conservació. L’arrendament
és un contracte privat entre les
dues parts, per un període de temps
concret, i a canvi d’una retribució
prèviament acordada. L’arrendament
pot incloure la totalitat o part d’una
finca, o un ús determinat, com per
exemple la pastura o la caça (sempre
que la finca sigui una àrea privada
de caça). 2. Lloguer.
C
Cessió
f. [cast. cesión] Acte pel qual un
propietari cedeix la seva propietat o alguns
dels seus drets sobre aquesta a una entitat
de custòdia per a un període
de temps determinat durant el qual l’entitat
es pot comprometre a dur a terme un seguit
d’actuacions o bé a no fer
ús dels drets rebuts. Les cessions
es poden formalitzar mitjançant convenis
o contractes.
Comprador de custòdia
m. Persona o organització que col·labora
amb una entitat de custòdia actuant
com a comprador de finques amb valors naturals,
culturals i paisatgístics en les
quals l’entitat està interessada
i sobre les quals després se signa
un acord de custòdia sense transmissió
de la propietat.
Compravenda f.
[cast. compraventa; angl. sale] Mecanisme
mitjançant el qual un propietari
venedor transmet la plena propietat d’una
finca a un comprador que passarà
a ser el nou propietari a canvi d’un
preu fixat. El nou propietari, per exemple
una entitat de custòdia, ha d’elevar
a pública la seva condició
mitjançant el registre públic
de la seva titularitat en l’escriptura
de la finca.
Contracte de riu
m. Acord de gestió entre diversos
interlocutors públics i privats amb
interessos que afecten un determinat espai
fluvial (normalment un tram lineal o un
corredor), per tractar de conciliar els
diversos usos i funcions dins el riu, en
el seu entorn immediat d’influència
i en la conca vessant, i amb la finalitat
de recuperar, protegir, valoritzar i promoure
conjuntament el patrimoni fluvial. El grau
de compromís i de vinculació
jurídica és similar al del
conveni de col·laboració.
A diferència de l’adopció
de riu, el contracte de riu sol implicar
un nombre més elevat d’agents
i una estructura organitzativa més
complexa. En l’àmbit català
o espanyol encara no hi ha textos legals
que recullin aquest instrument, tot i que
en països del nostre entorn com França
ja fa bastants anys que, dins la legislació
relativa a la gestió de les aigües
continentals, es contempla la figura del
contracte de riu.
Conveni
de col·laboració m.
[cast. convenio de colaboración]
1. Instrument jurídic mitjançant
el qual dues o més parts (administracions
públiques, propietaris privats, entitats
de custòdia...) fixen per escrit
un marc de compromisos mutu. En el cas de
la conservació del territori, els
compromisos poden ser molt variables, des
de la cessió dels usos d’una
finca en favor d’una entitat o una
administració fins a l’elaboració
d’un pla de gestió o l’execució
de determinades actuacions. Els convenis
de col·laboració no solen
vincular-se a cap mecanisme contractual
de manera que el seu grau de compromís
i vinculació jurídica és
inferior al dels contractes. Ara bé,
pel fet de no disposar d’una regulació
expressa, els convenis disposen d’una
major flexibilitat respecte altres instruments
jurídics detalladament regulats.
2. Conveni de gestió.
Conveni urbanístic
m. [cast. convenio urbanístico] Instrument
jurídic a l’abast de les administracions
amb competències urbanístiques
que permet assolir acords amb la propietat
privada per a diverses finalitats, entre
les quals la conservació del territori.
Així per exemple, mitjançant
un conveni urbanístic es pot formalitzar
una permuta per la
qual un ajuntament obté una finca
que presenta uns valors per custodiar.
Custòdia
corporativa f. [cast. custodia corporativa,
custodia empresarial; angl. corporate stewardship]
Variant de la custòdia del territori
que implica a empreses i corporacions que
són propietàries d’extensions
importants de terreny (agrícola,
forestal), o que la seva activitat porta
associada un consum important de territori
(gestores d’abocadors de residus,
constructores d’obres públiques,
grans polígons comercials o industrials...).
Les empreses propietàries poden destinar
part de les seves finques a la conservació
del medi mitjançant un acord de custòdia,
mentre que la resta poden participar econòmicament
o material (patrocinadors) en partenariats,
com a mecanisme compensatori de la seva
activitat.
Custòdia
del territori f. [cast. custodia
del territorio; angl. land stewardship;
fr. intendance du territoire] 1. Filosofia
que es concreta en un conjunt d’estratègies
i tècniques que intenten generar
la responsabilitat de propietaris i usuaris
del territori en la conservació dels
seus valors naturals, culturals i paisatgístics
i en l’ús responsable dels
seus recursos. 2. Procediment d’acord
voluntari entre un propietari i una entitat
de custòdia del territori en base
a un dels diferents mecanismes d’acord
de custòdia possibles, amb o sense
base jurídica.
Custòdia
empresarial f. Custòdia corporativa.
D
Donació
f. [cast. donación; angl. donation]
Mecanisme mitjançant el qual el propietari
donant cedeix la plena propietat a una segona
persona, per exemple una entitat de custòdia,
sense esperar res a canvi. La donació
a una entitat de custòdia permet
al donant gaudir de deduccions fiscals.
En una donació el propietari pot
mantenir l’usdefruit
d’alguna part de la finca o bé
d’algun ús, de manera indefinida
o de per vida.
Dret
real m. Mecanismes jurídic
que atribueix al seu titular un poder directe
i immediat sobre un bé, que pot oposar
davant de qualsevol tercer. Les entitats
de custòdia estan interessades a
obtenir drets reals per fer una gestió
dels recursos que asseguri la seva conservació.
L’usdefruit i la servitud són
els drets reals més destacables per
a la custòdia. Entre aquests drets
reals cal destacar els següents en
la custòdia del territori: l’usdefruit
i les servituds. // Dret
real de gaudi Dret real que permet
al seu titular usar, gaudir i utilitzar
en general una cosa que pertany a una altra
persona.
Dret de retracte
m. [cast. derecho de rectracto] Procediment
legal mitjançant el qual qui ostenta
aquest dret, per exemple una entitat de
custòdia, pot reclamar la preferència
de compra davant de la propietat a igual
preu al que s’hagi venut a un altre.
Dret de tanteig
m. [cast. derecho de tanteo] Procediment
legal mitjançant el qual qui ostenta
aquest dret, per exemple una entitat de
custòdia, té preferència
per adquirir el terreny en cas de voluntat
de venda per part del seu propietari a igual
preu que el convingut amb un tercer.
Dret de tempteig
m. 1. Dret de tanteig.
E
Elevació
a escriptura pública f. Acte
jurídic pel qual un acord de custòdia
formalitzat mitjançant un contracte
es fa constar amb escriptura pública,
la qual cosa permet tenir accés al
Registre de la Propietat per a la seva constància
i publicitat a tercers.
Entitat de custòdia
f. [cast. entidad de custodia; angl. land
trust] Organització pública
o privada sense afany de lucre que participa
activament en la conservació del
territori i dels seus valors naturals i
culturals mitjançant les tècniques
que facilita la custòdia del territori.
Les entitats de custòdia utilitzen
els mecanismes que tenen a la seva disposició
en funció de la seva capacitat d’actuació
i dels seus recursos, però en tots
els casos cerquen l’intercanvi d’opinions
i els acords amb els propietaris, basant-se
sempre en el principi de voluntarietat.
Les associacions i fundacions privades més
pròximes a la conservació
del patrimoni natural i cultural poden esdevenir
les entitats de custòdia més
clàssiques. Així mateix, les
administracions locals més properes
al territori (ajuntaments, consorcis...)
també poden esdevenir entitats de
custòdia atès que treballen
per a la gestió responsable del territori
rural dels seus àmbits d’actuació
i tenen capacitat per assolir acords de
custòdia amb la propietat privada.
Escriptura pública
f. Vegeu elevació a escriptura pública.
G
Guaret faunístic
m. Contracte entre una societat de caçadors
i el titular d’una explotació
agrària mitjançant el qual
el titular es compromet a deixar en repòs
les seves terres durant un període
de temps determinat i a dur a terme unes
determinades actuacions en el moment d’aixecar
el guaret (afavorint així la presència
d’espècies cinegètiques
i contribuint a la conservació de
la biodiversitat), a canvi de poder accedir
a ajuts econòmics procedents de l’administració.
L
Lloguer m.
1. Arrendament.
O
Opció de
compra f. Precontracte pel qual una
entitat de custòdia pot adquirir
del propietari una opció preferent
de cara a la futura adquisició d’una
finca.
P
Partenariat
m. 1. Aliança.
Permuta
f. Acció per la qual dos propietaris
s’intercanvien finques de valor similar,
de manera anàloga a una compravenda
pel seu caràcter econòmic
i pel fet de comportar una transmissió
de la propietat. La principal diferència
és que en la permuta l’intercanvi
de bens substitueix a la venda d’un
bé a canvi d’una quantitat
econòmica.
Programa de contacte
amb propietaris m. [cast. programa
de contacto con propietarios; angl. landowner
contact program] Conjunt d’actuacions
diverses programades i sistematitzades per
una entitat de custòdia (trameses
postals, trucades telefòniques, presentacions
col·lectives, visites personals,...)
amb l’objectiu d’establir contacte
amb propietaris de finques prèviament
seleccionades per posteriorment iniciar
processos de negociació d’acords
de custòdia.
R
Reconeixement
m. Tècnica complementària
a qualsevol tipus d’acord
de custòdia del territori mitjançant
la qual una administració pública
o una entitat de custòdia agraeix
i reconeix públicament (amb un acte
públic, una placa commemorativa...)
la tasca d’un propietari privat envers
la conservació del territori.
S
Servitud
f. [cast. servidumbre] Dret que hom,
per exemple una entitat de custòdia,
adquireix en la finca propietat d’una
altra persona. Les servituds poden ser de
diferents tipus i varien en funció
de cada codi civil. // Servitud
predial Servitud lligada a la titularitat
de la finca (predi), que es dóna
entre finques caracteritzades per la circumstància
que una d’ells perd una part de la
seva independència normal (o comparteix)
amb la finalitat de prestar o conferir unes
utilitats a l’altre predi. La finca
a favor de la qual està constituïda
la servitud es el predi dominant, i el que
la pateix, predi servent. No és necessari
que siguin finques contigües. El titular
del predi dominant pot utilitzar el servent
en la mesura determinada pel títol
constitutiu o en la llei. El titular del
predi servent no pot realitzar els actes
ni exercir els drets per als quals estaria
legitimat si no existia la servitud. //
Servitud personal o irregular Servitud
a favor d’una o diverses persones
o d’una comunitat, per exemple una
entitat de custòdia. A diferència
de la servitud predial no està lligada
a favor del titular d’una finca. Les
servituds personals posseeixen un caràcter
vitalici, es poden redimir (rescatar) i
alhora són transmissibles. Poden
establir-se a perpetuïtat o per un
període de temps definit. El Codi
Civil reconeix expressament com a servituds
personals el dret a la pastura, de llenya
i altres aprofitaments forestals. Amb algunes
limitacions (fruits naturals o civils d’una
finca, drets reals típics) la servitud
personal pot proporcionar qualsevol utilitat
parcial que una finca pugui proporcionar
i, per tant, s’assemblaria al títol
de conservació. A Catalunya aquest
tipus de servitud no està prevista
expressament, per tant, haurem d‘entendre
que només és aplicable per
acord voluntari de les parts. La institució
de la servitud personal podria esdevenir
una eina útil per aconseguir que
les propietats privades no talin els seus
boscos, no dessequin les zones humides,
o simplement, mantinguin les seves peculiaritats
naturals sense alterar l’equilibri
ecològic.
T
Transmissió
f.[cast. transmisión] Acte pel qual
una entitat de custòdia adquireix
la plena propietat d’una finca o d’alguns
seus drets d’ús, ja sigui a
canvi d’una quantitat prèviament
acordada o no. A diferència de la
cessió, l’entitat disposa de
la propietat o dels drets a perpetuïtat
i no per a un període de temps determinat.
Les transmissions se solen formalitzar amb
contractes (i, si existeixen, amb títols
de conservació).
Títol
de conservació m. [cast. título
de conservación; angl. conservation
easement; conservation covenant] Document
legal expressament creat per a la conservació
de valors naturals mitjançant el
qual el propietari manté la titularitat
de la seva finca i dels recursos associats
però cedeix o ven els drets de determinats
usos a una entitat de custòdia, la
qual es compromet a no utilitzar-los. Tal
com els mecanismes de cessió de drets
reals, té el mateix caràcter
indivisible del títol de propietat
d’una finca (també s’eleven
a escriptura pública) i sol signar-se
a perpetuïtat. Hi ha països on
els títols de conservació
estan molt desenvolupats amb una legislació
i unes compensacions específiques,
de manera que són un mecanisme de
custòdia del territori molt popular
i utilitzat. Al nostre país no existeixen
encara els títols de conservació,
però la servitud
personal és l’opció
que més s’hi assembla.
U
Usdefruit
m. [cast. usofructo] Dret
real que permet al seu titular (usufructuari)
la d’aprofitar-se dels fruits d’un
bé que es propietat d’un altre
(propietari) amb l’obligació
de mantenir els elements substancials que
configuren aquest bé.
|
Glossari
de la custòdia