Titols i resum a tot arreu
Nombre de resultats 2 per a bosc privat

25 d’octubre. Jornada de transferència forestal a tècnics de medi ambient municipals

9:00 Benvinguda. Javier Retana,
Director del CREAF i Jesús Calderer, Diputat adjunt d’EspaisNaturals. Diputació de Barcelona.

9:15 El paper de l’administració local en la gestió del bosc privat. Joan
C. Àngel, Secció de Restauració i Millora Forestal. OTPMIF, Diputació de Barcelona.

9:45 I després dels incendis forestals què? Aclarides de plançonedes,selecció de tanys i control del sotabosc.
Josep Maria Espelta, CREAF.

10:45 Descans

11:15 Com gestionar les restes de tallada? Importància ecològica i dinàmicade descomposició.
Marina Palmero, CREAF.

12:00 Taula rodona

Per a més informació consulteu el següent enllaç:
http://www.creaf.cat/ca/node/6078?platform=hootsuite

 

La gran rellevància del bosc privat a Catalunya queda reflectida en les xifres següents: ocupa el 46% del territori del país, suma el 77% de la superfície forestal catalana i pertany a 221.779 propietaris.

Històricament, la política forestal d’Espanya s’ha adreçat fonamentalment al bosc de propietat pública i ha reduït l’acció sobre el boscam privat al control dels aprofitaments a través d’autoritzacions administratives. En aquest sentit, resulta significatiu que la legislació estatal no dediqui ni un sol capítol al bosc privat.

L’any 1980 la Generalitat de Catalunya es va fer càrrec de l’administració forestal i va haver d’afrontar la modernització del govern dels boscos privats buscant solució: a la manca de cooperació, participació i associació entre els actors del sector; als problemes derivats del fraccionament de la propietat, i a les escasses transparències i orientacions productives del mercat. La llei forestal catalana del 1988 determina diverses línies i instruments per a aconseguir aquests objectius i ordenar la totalitat de la superfície forestal privada. El balanç del període 1984-2017 es pot resumir amb aquestes dades:
 
- S’ha creat el Centre de la Propietat Forestal, una eina per a la cooperació entre interessos públics i privats.
- S’han afavorit les polítiques finca per finca per sobre de les polítiques associatives.
- S’han elaborat plans de gestió forestal per al 29?% de la superfície forestal privada.
- La política d’ajuts públics s’ha adreçat fonamentalment a finques planificades de més de 25?ha, i la seva aplicació territorial ha estat reduïda i desequilibrada.
- Han participat en aquestes línies 3.619 propietats, que representen un 1,63?% de les propietats privades forestals.

Aquests resultats són meritoris, però insuficients. Es pot afirmar que s’ha fet un esforç important en relació amb l’immobilisme de la política forestal de la dictadura. Tot i això, queda encara molt camí per recórrer. El Fòrum Forestal de Barcelona creu que pot ser d’interès fer un balanç dels darrers trenta-tres anys d’aplicació d’aquestes polítiques. Per ajudar als debats, els organitzadors han redactat un document titulat Reflexions sobre les polítiques del bosc privat a Catalunya.

Per a més informació consulteu el programa de la jornada.