Potser s'entén millor la custòdia en el context de conservació, on les persones són qui tenen cura del món natural. És interessant que tant el terme custòdia com ecologia provenen de derivats de casa, d'una llengua nòrdica i del grec, respectivament.
Brent Mitchell, Seminari de Montesquiu de Custòdia del Territori, 2000

•  Els orígens de la custòdia del territori
•  Els orígens al nostre país
•  La custòdia a d'altres països
•  Una filosofia amb molt de futur

Els orígens de la custòdia del territori

No existeix una data històrica d'inici del moviment de la custòdia del territori. Si prenem el sentit de persones que tenen cura de la terra, les cultures ancestrals mantenien ja formes de conservació dels valors i els recursos, fins i tot de tipus espiritual i cultural.

Si ens centrem en el moviment de les entitats de custòdia del territori, els orígens es troben a finals del segle XIX. Als Estats Units d'Amèrica The Trustees of Public Reservations neix el 1891, a Europa el 1895 es crea el National Trust, i el 1905 Natuurmonumenten als Països Baixos. The Nature Conservancy avui l'entitat de custòdia reconeguda com a més gran del món, es crea el 1951. Són només alguns exemples de les entitats més històriques.

A mesura que aquestes entitats de custòdia desenvolupen el seu ideari i les formes de treball, es creen diferents instruments que faciliten la custòdia del territori. Destaca el conegut títol de conservació, que té un origen ben curiós als anys 1930-50, quan als Estats Units d'Amèrica es construïen algunes autopistes i carreteres en territoris d'interès paisatgístic en les quals es volia preservar l'atractiu escènic dels terrenys privats que les envoltaven. En paral·lel amb el naixement de l'administració pública ambiental, el 1969 l'estat de Massachusetts legisla l'ús dels títols de conservació per part d'entitats privades de custòdia, i la majoria d'estats fan el mateix fins a mitjans dels 1980. Al Canadà es dóna un procés similar als anys 1990. Aquest instrument consolida el model de les entitats de custòdia nord-americanes, els land trusts , que passen de 130 als anys 60, a 430 el 1981, i actualment fins a unes 1500 entre els EUA i el Canadà.

A Europa no és possible fer una anàlisi històrica tan general ja que cada país ha tingut el seu propi procés i perquè no hi ha un instrument homogeni com el títol de conservació. No obstant, és després de la Segona Guerra Mundial i sobretot a partir dels anys 70, quan les organitzacions històriques dels diferents països es consoliden, avui conegudes com el programa Oasi de WWF Itàlia (iniciat el 1967), o el Conservatoire du Littoral a França (creat el 1974).

Centrant-nos en el concepte de custòdia del territori, i sense cap intenció de fer un repàs a la història del conservacionisme, la primera entitat de custòdia no la podem situar en el context català si no en l'espanyol. ADENEX, a Extremadura, és la primera entitat de custòdia que el 1977 arrendà terrenys amb objectius de conservació a la serra de Monfragüe i el 1984 va adquirir la primera finca de la seva xarxa de reserves biològiques. A Mallorca el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Natura (GOB), va adquirir la finca de La Trapa el 1980 per dedicar-la a reserva natural i conservar-ne els seus valors naturals i culturals.

A Catalunya hem de situar-nos al 1987 per trobar un procediment que podem considerar un inici de la custòdia del territori. L'Associació de Defensa del Patrimoni de Riudarenes (ADEPAR) es posà en contacte amb els propietaris privats de diverses basses del seu municipi per fer-los conèixer la presència de tortugues d'aigua a les basses i proposar-los la seva conservació. Els mateixos propietaris sol·licitaren a l'Ajuntament la declaració de les seves basses com a reserva municipal parcial, cosa que aprovà el ple de l'Ajuntament el 19 de novembre de 1987. L'acord contemplava verbalment que ADEPAR es feia càrrec del seguiment i conservació de les basses.

El 1989 trobem pròpiament els primers acords de custòdia que promou una entitat pública de custòdia, el Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa amb diversos propietaris forestals del seu àmbit d'actuació. El 1990 un particular va adquirir un antic estany a l'Empordà, per a assegurar-ne la seva restauració i conservació, convertint-se en el primer comprador de custòdia de Catalunya. Als inicis dels 90 diverses entitats privades assoleixen acords de gestió d'espais naturals amb la Generalitat de Catalunya, NEREO (Reserva Marina de Ses Negres, Begur), GEPEC (Platja dels Muntanyans, Torredembarra), Grup de Natura Freixe (Canyissar de Sebes, Flix). El 1994 l'associació La Bassa Roja, de Vallfogona de Balaguer, signà els que podem considerar com a primers acords de custòdia amb propietaris privats (donacions, arrendaments i cessions) a càrrec d'una entitat privada de custòdia.

El juny de 1997 la Fundació Natura esdevé la primera entitat de custòdia amb forma jurídica de fundació, i uns mesos més tard es crea la Fundació Territori i Paisatge com a part de l'Obra social de Caixa Catalunya. La constitució de les dues fundacions representa un aire nou, que va ajudar a que es comencés a tenir una visió més global i poc a poc a estructurar el moviment de la custòdia a Catalunya. L'organització del Seminari Internacional de Custòdia del Territori al Castell de Montesquiu el novembre de 2000, per part de la Fundació Territori i Paisatge, esdevingué l'autèntic acord d'inici d'un moviment que avui s'organitza a l'entorn de la Xarxa de Custòdia del Territori.

•  Orígens de la xct
•  Nous territoris per a la custòdia a la península Ibèrica

Des dels seus orígens, la custòdia del territori es troba en constant expansió arreu del món, si bé no coneixem de cap inventari exhaustiu a nivell mundial. A continuació, senzillament indiquem els països de cada continent en els quals la xct té constància que s'utilitza el concepte de custòdia del territori. És una llista que cal considerar en elaboració i probablement tingui algunes mancances. En alguns d'aquests països la xct hi manté contactes, en d'altres no. Si coneixeu d'altres països que calgui incloure, o si voleu contactes amb aquests països, contacteu amb nosaltres a info@custodiaterritori.org . (Actualitzat a juliol 2004 amb aportacions de Brent Mitchell, Atlantic Center for the Environment).

Àfrica > Kenya, Sud-Àfrica, Tanzania, Zàmbia, Zimbawe.
Àsia > Israel, Jordània, Líban, Síria, Turquia.
Amèrica del Nord > Canadà, Estats Units, Mèxic
Amèrica Central i del Sud > Argentina, Belize, Bolívia, Brasil, Costa Rica, Ecuador, Guatemala, Paraguay, Perú, Xile.
Antàrtida > no fins l'actualitat, però se'n parla.
Illes del Carib > Jamaica, Illes Turks i Caicos, Bahames, Illes Caimà, Saint Lucia, Trinitat i Tobago, Illes Barbados.
Europa > Alemanya, Andorra, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Espanya, Finlàndia, França, Gran Bretanya, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Països Catalans, Polònia, Portugal, República Txeca, Suïssa.
Oceania > Australia, Nova Zelanda, Tasmània.

En aquest apartat hem fet un repàs històric sobre la custòdia del territori i els països on avui s'utilitza. No és fàcil fer prediccions, però hi ha elements que n'orienten el seu futur. El setembre de 2003 al Congrés mundial de parcs de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) s'aprovava un Pla d'Acció Internacional per a les Reserves Privades a nivell mundial.

Aquest fet, junt amb el gran nombre de països que apliquen la custòdia del territori, són indicadors que hi ha un gran futur per davant, i que cal treballar a nivell local, de país i internacional per impulsar i desenvolupar la custòdia del territori.

En l'àmbit internacional no existeix encara un nivell adequat de coordinació entre els països que apliquen la custòdia del territori, però esperem que això es pugui resoldre aviat, i que contribueixi a fer realitat un moviment mundial de persones que tenen cura de la terra. L'estratègia té molt de futur i el patrimoni i els recursos del nostre planeta prou que ho mereixen.

‘La custòdia del territori està arrelant a tot el món, i cada país està trobant el seu propi model. Espero poder veure, en futurs seminaris i intercanvis, com Catalunya desenvolupa la seva pròpia i única manera de fer custòdia del territori.” Brent A. Mitchell, Director del Programa de Custòdia, Quebec-Labrador Foundation/Atlantic Center for Environment, agost de 2001.